La respiració amb so combina una inspiració tranquil·la pel nas amb una expiració lenta acompanyada d’un brunzit suau, semblant al so d’una abella.
La vibració es pot percebre als llavis, la gola, la cara i el cap. Aquest so continu ofereix un punt d’atenció corporal i auditiu que pot facilitar que la ment deixi de seguir altres estímuls durant uns instants.
No cal fer un so fort ni buscar una vibració intensa. La pràctica ha de resultar còmoda, suau i natural.
El brunzit ha de ser suau i no ha de provocar tensió a la gola, pressió al cap ni molèsties a les orelles. Si apareixen mareig, dolor, tos, ansietat o qualsevol incomoditat, interromp la pràctica i torna a respirar amb normalitat.
Pot ajudar a allargar l’expiració, concentrar l’atenció i reduir progressivament la sensació d’agitació. El brunzit també crea una sensació vibratòria que facilita dirigir l’atenció cap al cos i al moment present.
Alguns estudis petits han observat canvis temporals en indicadors relacionats amb la respiració i la regulació autònoma durant la respiració amb brunzit. Els resultats encara són preliminars i no impliquen un efecte terapèutic garantit.
En la tradició dels chakras, Vishuddha s’associa simbòlicament amb la veu, l’expressió, l’escolta i la comunicació personal.
Seu en una posició còmoda, amb l’esquena dreta però sense rigidesa. Relaxa les espatlles, la mandíbula i els músculs de la cara.
Tanca els ulls o mantén la mirada baixa. Observa dues o tres respiracions naturals abans de començar.
Inspira lentament pel nas durant aproximadament quatre segons.
Amb la boca tancada i les dents sense pressionar-se, expira lentament produint un so suau i continu: «mmmm».
Nota la vibració als llavis, la gola o la cara. No intentis controlar exactament on la perceps ni augmentar-la amb força.
Quan acabi l’expiració, torna a inspirar amb normalitat i repeteix el procés. Pots començar amb cinc cicles i ampliar-los progressivament.
Mantén el so estable, però sense buscar una nota musical concreta. El volum ha de ser prou baix perquè la gola continuï relaxada.
Per acabar, deixa de produir el brunzit i observa durant uns instants el silenci, la respiració natural i les sensacions que han quedat al cos.
Imagina una llum blava i suau a la zona de la gola.
En inspirar, la llum recull espai. En expirar amb el brunzit, la vibració forma petites ones que s’expandeixen per la gola, la cara i el cap.
Pots imaginar que aquestes ones creen un espai interior on escoltar-te amb més calma, sense necessitat de trobar cap resposta immediata.
Inspira suaument pel nas.
Expira amb un «mmmm» còmode i continu.
Respira sempre sense forçar. Atura la pràctica si notes mareig, falta d’aire o malestar.
"M’escolto i m’expresso amb calma." o "La meva veu té espai.", "Puc expressar-me sense forçar."
