La respiració arrel és una pràctica abdominal lenta i conscient que ajuda a dirigir l’atenció cap al cos i als punts de suport. Pot ser especialment útil en moments d’inquietud, inseguretat o excés de pensaments.
En inspirar, l’abdomen s’expandeix suaument; en expirar, es relaxa. El contacte dels peus amb el terra i la sensació del pes corporal reforcen la percepció d’estabilitat i presència.
Pot afavorir la calma, la consciència corporal i una sensació més gran d’estabilitat. L’expiració lenta també pot ajudar a reduir progressivament l’activació física en moments de tensió.
Seu en una posició còmoda, amb els peus ben recolzats a terra. També pots practicar-la estirada.
Col·loca una mà sobre l’abdomen i observa el moviment natural de la respiració. Inspira lentament pel nas, deixant que l’abdomen s’expandeixi sense forçar-lo. Expira suaument i nota com l’abdomen torna a baixar.
Mantén l’atenció en el pes del cos, els peus i els punts que estan en contacte amb la superfície. Repeteix la respiració durant uns minuts, seguint un ritme còmode.
Com a orientació, pots inspirar durant quatre segons i expirar durant cinc o sis segons. No cal retenir l’aire.
Imagina que dels teus peus o de la base de la columna surten unes arrels que baixen suaument cap a la terra. Amb cada expiració, les arrels es fan una mica més profundes i estables.
Respira sempre sense forçar. Atura la pràctica si notes mareig, falta d’aire o malestar.
"Estic aquí. Estic sostinguda." o "Respiro i torno al meu centre."