La respiració solar activa combina una postura desperta, una respiració abdominal conscient i l’atenció dirigida cap a la zona del plexe solar. Està pensada per a moments en què necessitem recuperar presència, determinació o una sensació més gran d’energia.
La respiració es manté àmplia i regular, però no ràpida ni forçada. El caràcter actiu de la pràctica prové sobretot de la postura, de la intenció i de l’atenció sostinguda a la zona abdominal.
La respiració ha de continuar sent còmoda i controlada. No respiris de manera ràpida, exageradament profunda ni forçada. Si apareixen mareig, formigueig, pressió, palpitacions, ansietat o sensació de falta d’aire, interromp el recompte i torna a la respiració natural.
Pot ajudar a reduir la sensació de passivitat, connectar amb el cos i afrontar una activitat amb més presència i confiança. També pot afavorir una respiració més àmplia i una postura menys tancada.
Des de la neurociència, la respiració conscient pot actuar com un punt d’ancoratge per a l’atenció i facilitar la regulació de l’activació corporal. La sensació d’energia que pot aparèixer durant aquesta pràctica és subjectiva i no implica l’existència d’una energia fisiològica específica associada al chakra.
En la tradició dels chakras, Manipura s’associa simbòlicament amb la voluntat, l’autonomia, la confiança i la capacitat d’actuar.
Els estudis sobre pràctiques respiratòries estructurades han observat possibles millores en l’estat d’ànim i l’activació percebuda, però els efectes depenen del ritme, de la tècnica i de cada persona. No cal respirar ràpidament per obtenir una experiència activa.
Seu amb l’esquena dreta però sense rigidesa. Recolza bé els peus a terra, deixa les espatlles obertes i evita enfonsar el pit.
Col·loca una mà sobre la zona situada entre el melic i l’estèrnum. Observa durant uns instants el moviment natural de la respiració.
Inspira pel nas durant quatre segons, deixant que l’abdomen s’expandeixi de manera còmoda. Nota com el tronc s’allarga lleugerament i la postura es torna més oberta.
Expira durant quatre segons pel nas o amb els llavis lleugerament separats. Deixa que l’abdomen es reculli de manera natural, sense contraure’l amb força.
Continua amb un ritme regular. En inspirar, pensa en una qualitat que vulguis reforçar, com confiança, decisió o vitalitat. En expirar, deixa anar la tensió que no necessites per actuar.
Mantén la cara, la mandíbula i les espatlles relaxades. La respiració pot ser activa, però no ha de provocar agitació ni sensació de competició.
Per acabar, deixa de comptar i observa tres respiracions naturals abans de reprendre l’activitat.
Imagina una llum groga o daurada a la zona del plexe solar. En inspirar, la llum s’expandeix suaument pel centre del cos. En expirar, es concentra de nou sense perdre intensitat.
Pots imaginar-la com una escalfor agradable que il·lumina el camí abans d’iniciar una acció, afrontar una conversa o prendre una decisió.
La visualització és simbòlica. Si no et resulta natural, concentra’t simplement en el moviment de l’abdomen i en una postura estable.
Inspira i obre espai.
Expira i afirma el teu centre.
Respira sempre sense forçar. Atura la pràctica si notes mareig, falta d’aire o malestar.
"Confio en mi i avanço amb presència." o "Tinc dret a ocupar el meu espai." o "Actuo amb calma i determinació."
